A Mamayoga treballem per i per a les mares, aquests éssers que no podrien ser més generosos. Que cedeixen el seu cos a una vida que vol venir a aquest món a través d'elles, adaptant així el cos, les emocions, el dia a dia. I després de parir, cuiden el seu cadell amb un altruisme sense límits, capaços de vèncer qualsevol obstacle, treuen una força, coratge i serenitat que ni el mateix Dalai Lama.
Però què passa amb el company d'aquesta recent convertida en Dalai Lama? Què passa amb el paper del pare, de lhome?
Hi ha blocs, grups de Facebook, grups de criança, de lactància, etc., etc., perquè les mares es trobin, es nodreixin i es recolzin. Ara bé, amb l'home és una altra cosa.
Ells a l'embaràs, veuen com la dona que coneixien comença a viure un autèntic huracà d'emocions, en què es pot plorar-riure, riure-plorar, tot junt al mateix temps. Una dona que de sobte pot sentir la necessitat de fer grans canvis a la seva vida (canviar de casa, d'hàbits de vida o de feina, més tard al postpart) i que necessita el suport del seu company.
Doncs sí, homes a la sala, és moment de seguir aquesta dona recent il·luminada, i dir-li: -Si, el meu Dalai, jo et segueixo on vulguis. Pot semblar desgavellat, però homes, us prometo que no us penedireu de seguir-lo on sigui. La teva dona es troba en un estat de connexió, amb ella mateixa, amb la vida i amb les vostres necessitats com a família, com mai no ho experimentarà, així que, fes-li cas.
Altres consells per a vosaltres a l'embaràs:
FES-LI RIURE
Si, fes-li riure molt, rigueu junts. No només pel simple goig d'un bon atac de riure, sinó perquè en té la conseqüència hormonal.
Riure és el que més endorfines fa segregar (la segona cosa seria ballar i el tercer, cantar), i les altes dosis d'endorfines, hormona de la felicitat, durant l'embaràs, crea receptors per a les endorfines durant el part. Així que si vols que la teva dona tingui un bon part, que rigui molt.
FES-LI MASSATGES
Els massatges fan alliberar una gran quantitat d'oxitocina, hormona de l'amor, i també indispensable per tenir un bon part. Així que localitza on té la teva dona el sacre i fes-li un massatge, cada dia.
El massatge et pot ajudar a connectar també amb el nadó, sense esperar els seus moviments, només tocant l'úter de la teva dona, els seus límits, la seva tonicitat, i sentint la nova vida que s'està gestant allà dins. Pots posar la mà a la panxa de la teva dona, i fer-li saber al teu fill què hi ets, que ho esperes, que ho sents. I sense expectatives, gaudir-ne l'un de l'altre.
I quina és el teu paper durant el part? Estàs acompanyant Dalai Lama feta una autèntica lleona, així que atent!
Es tracta que hi siguis per i per ella, sense parlar-li. Si li parles, actives el seu neocòrtex i això podria fer que el part s'estanqui. Ella necessita fer el seu viatge, que serà més o menys llarg o costós, fins a convertir-se en lleona, gata, guineu, vaca… per això, sigues el seu protector del silenci, la intimitat i el respecte. Sigues el protector d'aquest procés sagrat. Anima'l si notes que en moments dubta, estigues present quan et busqui amb les mans o la mirada i no t'ho prenguis a personal, si en el seu procés, t'ha de deixar enrere i no vol ni que la toquis.
EL POSTPART A PARELLA
I després? Després… el postpart. Hauria de ser una lluna de mel, plena de silenci, teta, llet, intimitat…
I la teva feina? El seu guardià. T'has d'ocupar de les tasques de la casa, que hi hagi menjar nutritiu fet i de gestionar les visites. Gairebé res, no?
Doncs ets fonamental perquè la teva dona estigui tranquil·la, confiada i sostinguda per cuidar el nadó. Potser ella se senti aclaparada, tingui les emocions a flor de pell, fins i tot passi mals moments. No t'ho prenguis a personal, recorda-li com n'és de preciosa, com n'està de bé i de bé que ho va fer en el part (fins i tot si ella no està satisfeta).
Ella no es podrà ocupar de les tasques domèstiques, i no ho haurà de fer. La seva energia s'ha de centrar a cuidar el nadó, fer totes les migdiades que necessiti i descansar. De tu dependrà la compra, preparar el menjar, les rentadores, etc.
I arribem al punt de les visites. Pràcticament totes les visites molesten i no estem en situació de quedar bé. Les primeres hores, fins i tot els primers dies, són per gaudir a la intimitat. Res de sogres amb colònia que volen agafar el nadó! Sí, és políticament incorrecte dir això, però no tinc cap intenció de ser correcta, sinó de donar-te pistes.
Visites que la mare tingui ganes de veure, curtes (10, 20 minuts), sense colònia, disposades a ajudar portant menjar o portant els germans grans al parc, sense colònia i sense demandes d'agafar el nadó. El pare, si veus que no és així, defensa la teva dona i la teva cria; ella no estarà amb l'energia de fer-ho i t'ho agrairà infinitament.
I EL SEXE?
I què passa en tot aquest procés amb el sexe? Doncs hi ha dones que durant l'embaràs senten moltes ganes de fer l'amor, i d'altres que no, ja que pot ser una energia massa forta i pot provocar contraccions uterines, que són bones, però podrien incomodar la dona. El sexe a l'embaràs hauria de ser suau, curós i al ritme que la dona desitgi.
Igual que al postpart. La majoria de dones que acaben de parir i estan donant teta no els ve de gust fer l'amor. La seva part sexual està ubicada ara als pits, que donen de mamar gairebé 24h. A més, depèn del part que hagi tingut, necessitarà temps perquè els seus genitals tornin a sentir plaer. Així que no tinguis pressa, no li pressionis i fes-li moltes manyagues sense voler acabar tenint sexe amb penetració. Si durant el procés et sents massa carregat, pots fer exercici físic que t'ajudarà a desbloquejar tota aquesta energia acumulada. I us dic un secret: el que més “posa” a una puèrpera, és la vostra dolçor, moixaines i cures.
Així que, resumint, homes, companys, us estimem i us necessitem en aquest moment màgic. El vostre paper de vegades és confús i aquests són només alguns consells que crec que us poden ajudar.
Cuida-la i gaudeix cuidant de la dona que gesta el teu fill i que ho cuida amb tot el seu ésser, des de les entranyes. Cuida-la amb el mateix respecte amb què t'agradaria que cuidessin la teva mare quan tu en formaves part. I, sobretot, somriu, malgrat els revolts del camí, serà meravellós.
